Un dia em van dir que tothom quan està mullat, és a dir, en surtir d’una piscina o del mar agafa el color de la felicitat. Aquesta persona opinava que la gent quan està xopa d’aigua, és quan reflecteix el seu propi rostre. Llavors és quan vaig entendre la metàfora entre la trensparència de l’aigua i la vertadera persona.
PER ALBA PERRAMON BAT2B
:::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
“ Donar relleu a cada paraula” Mercè Rodoreda (Pròleg de Mirall Trencat).
PER IRENE MAS, BAT2B
Sé que vols ser un fabricant d’odi armat de rancor i de mirades buides, dilatades, obsessives. El teu objectiu és destruir i t’és indiferent la víctima d’aquesta vil satisfacció. Em fa mal i sé que val la pena. Per tant, avui, el meu objectiu és fer-te fabricant de paraules, t’ensenyaré a escriure i a alleugerir el dolor. Igual i tant delicadament perfecte com una màquina d’escriure. T’estimo.
